EL MEU VENTALL LINGÜÍSTIC

La meua llengua materna es el castellà (color verd), però als tres anys vaig tindre contacte amb l’anglés (color taronja), en l'escola infantil, vaig aprendre el més bàsic. Quan vaig passar a primària els meus pares van decidir que el millor era anar a una escola d’idiomes per aprendre millor l’anglés fins als setze anys. Aquest idioma m’agrada molt, a més que tota la música, pel·lícules i series que veig, preferisc vore-les sense doblatge per a intentar no perdre-lo perquè normalment no el parle i m'oblide de moltes coses d'aquesta llengua. 

Com soc de Veneçuela mai havia tingut contacte amb valencià (color groc) fins que vaig vindre a viure a Alacant als 19 anys. Sabia que existia i es solia parlar, però no vaig saber res fins que vaig entrar a magisteri, on la primera classe va ser llengua catalana. Al principi em costava moltíssim entendre-ho, perquè mai ho havia escoltat, però amb el passar dels dies vaig començar a escoltar música en valencià, per a entendre-ho una mica millor al escoltar a la gent parlar, i quan ho llegia encara que parlar-ho jo i escriure ho trobe més complicat. Intente aprendre ràpid però aquesta falta de costumbre va fer que suspenguera la primera assignatura ja que mai havia tingut contacte amb l'idioma fins aquella classe.