XARRADA MARI CARMEN DÍEZ

Biografia:

-14 llibres publicats d’autoria propia i 5 més en colaboració. 5 llibres de poesia infantil 

-Poesias por alegrias: ens ensenya a ser poetes

-La oreja verde de la escuela

-Proyectando otra escuela

-Es profesora, valenciá, treballa en l’escola Aire Llibre, formacio de docentes, psicopedagoga, escriptora.

Llibre: Infàncies

-Fet entre 2: Vicent, psicopedgoguec en mallorca i ella, mestra i psicopedagoga a Alacant. 

-Donar concells, perqué no s’oblide

-Vicent: educar es trobar clarianes al bosc

-Han creat un grup a Alacant anomenat Infancies on parlen de deures, de acoso, de pantalles... 

-Amb el llibre volen canviar la pràctica de coses no “morvoses”

-Han posat al llibre 10 fotografies significatives amb peus de fotos de persones diferents. El llibre es de 22.

-Te 3 capitols amb temes molt variats: iaios, pares, xiquets, institucions, joc, sentiments... La mort, la vellesa, la pobressa...  son temes que formen part de la realitat i és necessari parlar d’això al aula perquè formen part de la realitat. 

-L’escola: están tot el temps accelerats amb classes i no tenen temps per no fer res. Perjudica al creixement sà dels xiquets perqué els deixem “descuidats”. Deixar als xiquets davant de pantalles serveix per què no ens molesten i no les prestem atenció. Cal preservar als xiquets del seu ús perquè a la fi, ells aprendran rápid. 

-L’imaginari: saquet buit que va omplint amb les cares dels seus pares, cançons, paisatges, sentiments, veus... de ahí, traus la teua motxilla. Quan els xiquets diuen algo d’ells es senten molt feliços. Si els exposem a pantalles, les lleven temps per crear un imaginari molt més ric. 

-Cada xiquet és diferent i no són clons: necessitem al altre per acompanyar als xiquets per crèixer. 

-Parlar i escoltar: el xiquet ha de parlar per expresar-se i som els professors els que hem d’escoltar. “Pedagogia de l’escolta”: fer un llenguatge comú que suposa un canvi de paradigma. “El mestre ha d’anar a l’escola a escoltar”.

-Familiaritzar la comunicació: parlar entre la familia i deixar un lloc pero estar amb els altres quan se té i no després. Els pares no són perillosos, hem d’Esperar la colaboració.

-“Si no tinguesim escoltetes, les tornariem a inventar”